Que “delicte fiscal” vulgui dir el mateix a tota la Unió Europea i que les entitats que faciliten l’evasió fiscal no puguin rebre finançament europeu són dues de les iniciatives concretes per lluitar contra el frau que el Parlament Europeu vol convertir en llei.

Així ho ha decidit aquesta setmana el plenari d’Estrasburg, que ha aprovat l’informe contra l’evasió i l’elusió fiscals i el blanqueig de capitals –resultat de molts mesos de feina de la Comissió dels Papers de Panamà de què formo part al Parlament Europeu- i que insta la Comissió Europea i els estats membre a adoptar mesures legislatives ambicioses.

L’informe inclou aspectes com l’harmonització del concepte de delicte fiscal a la UE així com de les funcions de les oficines d’intel·ligència fiscal dels estats, l’establiment d’una comissió permanent de vigilància fiscal al Parlament Europeu, i la vigilància fiscal als traspassos del futbol. També demana a la Comissió i al Banc d’Inversions Europeu que no assignin fons europeus a empreses o intermediaris financers que facin ús de l’evasió o l’elusió fiscal, així com una revisió de la directiva europea de contractació pública, per tal de poder vetar-hi l’accés a empreses que facin ús de paradisos fiscals.

Un informe esperançador, que suposa un pas endavant en la lluita per la justícia fiscal, però que els sospitosos habituals han intentat debilitar, un cop més, per afeblir la pressió que el Parlament Europeu pot exercir sobre la Comissió Europea i sobre el Consell, els estats, les empreses i els ciutadans amb comportaments fiscals il·lícits. Un cop més, el grup popular europeu i el grup liberal europeu, amb l’abstenció dels socialistes, han propiciat que, en la versió definitiva de l’informe, s’hagin aigualit alguns del continguts. El cas més flagrant ha estat que aquesta setmana haguem perdut, per un sol vot, que el Parlament Europeu demani a la Comissió incloure Luxemburg, Malta, Països Baixos i Irlanda a la llista de paradisos fiscals de la Unió. La raó? El vot en contra de populars i liberals.

I tot i les dificultats que ens posen els qui temen la transparència i el retiment de comptes, nosaltres seguim treballant. Aquesta setmana, per exemple, i juntament amb altres 17 eurodiputats, he enviat una carta a l’entitat nord-americana que supervisa els estàndards en compatibilitat financera demanant que faci un pas endavant en la provisió d’informació financera per part de les multinacionals i el desglossament financer dels seus comptes anuals. L’objectiu d’aquesta mesura és imposar més transparència fiscal a les empreses i donar a les autoritats tributàries locals visibilitat sobre beneficis, impostos pagats, llocs de treball creats, capital i actius.

Des del Parlament Europeu, doncs, estem deixant el got de la justícia fiscal mig ple. Ara cal que ni els estats ni la Comissió el buidin per un altre costat.