Divendres passat en Josep-Maria Terricabras i jo vam presentar una pregunta escrita a la Comissió Europea en relació amb el rescat de les autopistes radials de Madrid, així com d’altres autopistes que uneixen la capital espanyola amb altres punts de l’estat, totes elles en fallida. Volem saber si la Comissió, tenint en compte les normes europees de competència, considera aquest rescat públic multimilionari un ajut d’estat encobert.

Segons un recent informe del Tribunal de Cuentas, aquest regal a les concessionàries costarà com a mínim 3.718 milions d’euros, però la factura es podria enfilar molt més. Un cop més, tothom a pagar els deliris de grandesa de l’època Aznar; tothom a assumir projectes mal concebuts des de l’inici, amb costos d’execució que es van disparar i amb xifres previstes d’usuaris que van quedar escandalosament lluny de les previstes. Un cop més, el pressupost públic esdevé una eina d’impunitat davant la irresponsabilitat.

Al govern espanyol sembla que li agradi donar el missatge a determinades empreses del sector privat -molt lligat a les grans constructores- que no cal que es preocupin si gestionen comercialment infrastructures en fallida, perquè l’Estat vindrà al rescat d’aquests negocis ruïnosos, evidentment a càrrec del pressupost públic. Com si un estat amb un endeutament superior al 100% del PIB i amb urgents prioritats socials a encarar -malauradament, l’índex d’atur i el de pobresa de l’Estat espanyol estan entre els més alts de la UE- es pogués permetre donar aquest coixí a una mala gestió privada.

Critiquem, també, que determinats contractes d’inversió i d’explotació continguin clàusules de responsabilitat patrimonial de l’administració que eximeixen de responsabilitat una mala gestió privada: segur que molts ciutadans i empreses voldrien gaudir d’aquestes garanties en les relacions amb l’administració. Si les coses van mal dades, ja vindrà l’Estat a donar-me un cop de mà. Una actitud que res té a veure amb l’assumpció del risc en l’activitat econòmica ni amb la gestió responsable dels recursos públics.

Van ser els governants del PP qui van pronunciar la malaurada frase “el rescat no costarà un euro als espanyols”, en aquest cas a través de l’ex-ministra de Foment Ana Pastor. De la mateixa manera que, segons Rajoy, el rescat a la banca sortiria gratis a la ciutadania. Es difícil acumular tanta frivolitat i tanta incompetència.

Amb el cas de les radials, l’Estat torna a aparèixer davant dels socis europeus com un actor frívol en relació amb la gestió dels recursos públics, i parcial en les seves relacions amb determinat sector privat.