L’interès per la situació catalana és evident arreu d’Europa per més que l’executiu de Rajoy treballi per tal de convèncer l’opinió pública de què aquest és un afer intern. Recentment, per exemple, la universitat d’Uppsala va acollir un seminari organitzat per l’organització Utrikespolitiska Föreningen. L’acte, que portava el nom de Democràcia contra legalitat a Catalunya, va ser protagonitzat per l’eurodiputat Jordi Solé (ERC), l’exparlamentària Eulàlia Reguant (CUP) i el vicepresident del Parlament de Catalunya, Josep Costa.

A continuació, podeu llegir dos articles traduïts al català que aborden la qüestió catalana després de la visita de la delegació de polítics catalans al país escandinau. El primer, és una entrevista a l’eurodiputat Jordi Solé realitzada per Marianne Björklund al Dagens Nyheter, un dels diaris de més tirada a Suècia. El segon, és la crònica que el periodista Johan Rudström va escriure pel diari Nya Tingning sobre el seminari a la universitat d’Uppsala.

 

“El nou president rep la benvinguda del camp independentista”

Enllaç de la notícia: http://paper.opoint.com/?id_site=87685&id_article=193516&code=230

Marianne Björklund

Han estat sis mesos frustrants per a les forces independentistes catalanes abans del nomenament de Quim Torra com a nou president regional el dilluns. Durant aquest temps, Madrid ha estat als comandaments de la regió mentre que molts polítics influents són a l’exili o detinguts. Aconseguir que hi hagi un govern és fonamental per a seguir treballant per a la independència, segons Jordi Solé, un polític d’esquerres català, eurodiputat, i a més a més, alcalde de la petita ciutat de Caldes de Montbui.

Necessitem un govern. Des de l’octubre, quan vàrem celebrar el referèndum, hem estat exposats a l’opressió de Madrid. Ara hem de convèncer a més persones que no val la pena formar part d’un país on la policia pot colpejar-te inomés perquè vulguis votar.

Solé és militant del partit d’esquerres anomenat Esquerra Republicana, que ha lluitat per la independència des de la seva formació el 1931. L’octubre de l’any passat, els catalans van tenir l’oportunitat de dir la seva. Però el referèndum va ser anul·lat per Madrid i des d’aleshores la situació a Catalunya i a la resta d’Espanya només ha empitjorat, segons Solé.

Experimentem una opressió que mai havia imaginat en una democràcia. Tenim presoners que considerem presoners polítics, tenim polítics a l’exili i estem experimentant un deteriorament dels drets fonamentals a tot Espanya.

Com a exemple, cita dos artistes de rap espanyols que poden acabar a la presó perquè els seus textos anaven contra la monarquia espanyola. Un fet que va contra la llibertat d’opinió, segons Solé.

No dic que Espanya sigui com Rússia o Turquia. Però veiem una tendència preocupant cap a una democràcia de baixa qualitat i això ens preocupa.

Amb un nou govern a lloc, és possible dissenyar una nova estratègia d’independència, creu Solé. Vol veure més catalans –avui són al voltant de la meitat– que donin suport a la independència.

Hem de treballar per augmentar el nombre [de persones] que volen la independència a Catalunya i aconseguir més poder de mobilització perquè el govern no retrocedeixi.

No veu cap obertura per a les negociacions amb el govern a Madrid. Al contrari, nota un estat d’ànim més amarg com més properes es troben les eleccions a Espanya l’any que ve.

El que veiem és una competició entre el PP del govern i Ciudadanos sobre qui pot ser més dur contra Catalunya. Cada vegada hi ha més retòrica nacionalista espanyola.

Així mateix, està decebut pel fet que la UE no hagi condemnat més que la violència que va esclatar a l’octubre.

La UE hauria de dir a Madrid que aquest és un assumpte polític que necessita una solució política. En canvi, la UE ha dit que és un tema intern que s’ha de resoldre dins de la constitució espanyola. Estem molt decebuts per l’actitud de la UE.

Durant molt de temps, Jordi Solé va formar part d’una minoria que recolzava la independència. Li agraeix al primer ministre Rajoy, amb ironia, que hagi fet que el moviment independentista hagi guanyat partidaris.

Que hagi augmentat el suport a la independència depèn, en gran part, a la ignorància, l’estretor de mires i la tossuderia que han demostrat Rajoy i el govern espanyol. Qualsevol altre govern democràtic d’Europa hauria negociat amb el govern català i hauria fet una proposta. En canvi, ells van triar l’opressió.

  

“Cap pla per a Catalunya”

Enllaç de la notícia: http://www.unt.se/ledare/ingen-plan-for-katalonien-4976703.aspx

Johan Rudström

Com a molt tard, el dimarts 22 de maig el Parlament de Catalunya ha d’haver presentat un nou president i un nou govern, o si no s’anunciaran noves eleccions a la regió aquest estiu. El bloqueig es va establir després de les eleccions del 21 de desembre, on els partidaris de la independència van tornar a guanyar la majoria. Els possibles candidats per liderar Catalunya estan o bé detinguts o exiliats com a conseqüència del referèndum sobre la independència de l’1 d’octubre.

Hi ha dues facetes del bloqueig. La primera és la llei, és a dir, la constitució espanyola. La Cort Suprema ha rebutjat diversos referèndums (2014 i 2017). Els polítics responsables han estat acusats de rebel·lió i malversació. En l’actualitat, estan detinguts nou polítics i altres representants, així com un altre grup de representants polítics es troba a l’estranger, com l’expresident Carles Puigdemont, que fou arrestat i alliberat a Alemanya fa més d’un mes.

L’altra faceta del bloqueig va exposar-se amb tota la claredat desitjable en un seminari a Uppsala la setmana passada (organitzat per la Utrikespolitiska Föreningen). Sota el títol, «Democràcia contra legalitat a Catalunya», hi van participar l’eurodiputat Jordi Solé (ERC), l’exparlamentària Eulàlia Reguant (CUP) i Josep Costa, vicepresident del Parlament de Catalunya (a través de Skype).

«No es tracta de la independència, es tracta del dret democràtic d’una majoria a poder formar govern», va dir Josep Costa. Els tres intents d’elegir un nou president han fracassat fins ara: o bé els candidats han estat arrestats, a l’exili o no han obtingut el suport del Parlament.

Els polítics Solé i Reguant van explicar el cas dels líders polítics retinguts a cel·les de set metres quadrats amb un règim de visites molt restringides. També van analitzar la demolició de les institucions catalanes, el retrocés de la llengua catalana i el suport tan pobre del món exterior. «Per què no reacciona la UE quan la gent d’un Estat membre es troba amb la violència de la policia quan intenten exercir els seus drets democràtics o quan els líders elegits estan bloquejats per motius polítics, en plena Europa democràtica?», van preguntar a la sala.

La decepció de Jordi Solé és evident. Durant l’acte, va explicar el suport de ciutadans a títol individual i també en contactes personals amb altres polítics de la UE encara que, oficialment, la qüestió de Catalunya es consideri un assumpte intern espanyol per la pressió que aplica l’executiu de Rajoy.

Què vol Espanya? I què vol el primer ministre Mariano Rajoy? L’únic pla d’aquesta passada tardor era batre durament contra el referèndum, fer-ne responsables els organitzadors, prendre el control de Catalunya (d’acord amb l’article 155 de la Constitució) i anunciar noves eleccions. Aquest pla únic comprenia que els votants catalans recuperarien el sentit comú i votarien una nova majoria el 21 de desembre, una majoria que donés suport al fet que Catalunya romangués a Espanya. A partir d’allà es miraria de trobar una solució amb el nou govern regional.

Però el resultat de les eleccions van ser el contrari. Els partits independentistes (Junts per Catalunya, ERC i CUP) van enfortir la seva majoria. I, com a missatge a Madrid, la filial regional del PP de Rajoy gairebé va ser eliminada i va mantenir quatre diputats d’un total de 135. I Rajoy no tenia pla B, i segur que ara tampoc en té, més que un govern català favorable a Espanya el juliol.

Sigui el que s’opini d’una Catalunya independent, està clar que és el govern espanyol és el que ara mateix té la paella pel mànec. L’actitud dura no ha debilitat la resistència a Catalunya, ans al contrari. La constitució ha portat el govern fins aquí, però ja no més enllà. No es pot identificar un guanyador a la contesa entre llei i democràcia, tots dos necessaris. Però Costa, Solé i Reguant tenen raó en una cosa: el que ara es necessita és el diàleg. Espanya i Catalunya estan en un punt mort i a partir d’aquí només es podran aplicar solucions polítiques.