La pròpia idea d’Europa s’ha trencat als nostres pobles i ciutats. Es va trencar quan vam haver de protegir pacíficament les urnes i col·legis electorals l’1 d’octubre. Es va trencar quan els líders dels dos principals moviments socials independentistes van ser arrestats. Es va trencar quan les autoritats espanyoles van cessar il·legalment el nostre Govern i van tancar el nostre Parlament. Es va trencar quan van empresonar 8 membres de la Generalitat de Catalunya.

I el silenci de les institucions europees en aquest moments de dificultat per Catalunya és ensordidor.

Senyor Juncker, no ho entén: no es tracta d’un assumpte intern espanyol. Mai ha estat així. Es tracta d’un assumpte europeu. La credibilitat del projecte europeu s’està posant a prova a Catalunya. I està fallant. Vostè creu en un futur en què Europa pugui justificar tals infraccions de drets fonamentals? Com pensa frenar el populisme i l’euroscepticisme quan no s’ocupa que l’estat espanyol, membre de la Unió Europea, compleixi els drets i valors fonamentals de la UE?

Fa unes setmanes, durant la sessió plenària d’Estrasburg, la Comissió Europea ens va dir que l’estat de dret és un dels pilars bàsics de la democràcia. Hi estic d’acord. Però l’estat de dret només es pot defensar quan preval la justícia i la separació de poders. No quan la venjança, la humiliació i l’abús de poder són a l’ordre del dia, com passa avui a l’estat espanyol.

Tot el que passa avui a Catalunya passa perquè la gran majoria dels catalans vol exercir el dret d’autodeterminació, reconegut internacionalment. Tot el que passa avui passa perquè ens vam atrevir a votar. I què podria ser més pacífic, més respectuós amb la llei, més democràtic i més europeu que votar? Vam intentar votar i Madrid va intentar suprimir amb violència un dels actes de coratge democràtic més dignes que Europa ha vist en les últimes dues dècades.

I ara tornarem a les urnes, unes eleccions que ens ha imposat Madrid. Però perseveren i guanyarem. I quan guanyem, què dirà la Unió Europea? Dirà, com va fer el president del Parlament Europeu fa alguns dies, que és igual com votin els catalans perquè la independència no arribarà mai? Ajudarà a posar en perill la democràcia en nom d’un antic concepte d’estat nacional, el mateix concepte que els pares de l’Europa actual volien superar amb la integració política? O bé, admetrà que a Europa tots els projectes polítics que estan alineats amb els valors bàsics de la UE, que es defensen de manera pacífica i que tenen el suport de la majoria dels ciutadans, són legítims i, per tant, factibles?

Pels alcaldes catalans, només hi ha un Govern de Catalunya. Pot haver-hi un altre govern a Catalunya, un govern imposat, il·legítim, mig ocult. Però només hi ha un Govern de Catalunya. La meitat està a la presó i l’altra meitat, lluny de casa. Però és el nostre Govern. Els membres del govern català legítim són, per a nosaltres, persones honorables que han estat i continuen sent lleials al mandat democràtic que els vam donar,  encara que això signifiqui perdre la llibertat. I volem agrair-los la seva coherència i valentia. Nosaltres, com a electes locals, estarem sempre al costat del Govern elegit democràticament per la gent, i mai d’un govern imposat a la gent.