El document entrat a registre posa en relleu que, entre el 8 de setembre i l’11 de desembre de l’any passat, es van comptabilitzar 139 incidents que tenien una motivació política en defensa de la unitat d’Espanya. D’aquests incidents, 86 varen ser agressions físiques les quals han causat 101 víctimes. Jordi Solé afirma que “estem davant d’una situació molt preocupant, que està passant massa desapercebuda, en la qual ciutadans pateixen violència física en ple carrer tan sols per defensar una determinada idea política”. Per la seva banda, Terricabras ha advertit que “es tracta d’un fet totalment inacceptable en qualsevol democràcia mínimament sòlida” .

Lamentablement, aquests atacs han continuat produint-se regularment aquest 2018. El document que Esquerra ha enviat a la Comissió explica, per exemple, el darrer incident viscut la setmana passada en el qual es va agredir una parella no tan sols perquè lluïen el llaç groc en suport als presos polítics sinó també pel fet de ser homosexual.

Solé ha denunciat que “la passivitat de les autoritats estatals enfront aquests actes està fent que qui els du a terme se senti impune. I el pitjor és que en alguns casos l’actitud d’algunes forces de l’estat no és passiva sinó activa”. En aquest sentit, Solé ha posat com a exemple els cants de “a por ellos” de la Guàrdia Civil, els crits “que nos dejen actuar” de la Policía Nacional així com el recurrent incitament a l’odi als catalans per part de determinats mitjans de comunicació i perfils a les xarxes socials.

Davant d’aquesta situació, finalment, Terricabras ha lamentat que “l’Estat espanyol no hagi actuat activament contra l’augment de la violència ultranacionalista o l’augment del discurs de l’odi que la promou”. Per tot això, Esquerra ha posat a disposició de la Comissió informació sobre els incidents comptabilitzats i l’ha emplaçat a actuar per tal d’acabar amb aquesta violència indiscriminada contra ciutadans europeus.